Aleluya! Alabá Señor!


Un Estudio di e Rekuentashon Bíbliko di Tempu di Sabat
LORD-IESU.org
_____________
Sabbath
_____________
A Study of the Biblical Reckoning of Sabbath Time
_____________
Eine Studie über die biblische Berechnung der Sabbatzeit
_____________
Un estudio sobre el cómputo bíblico del tiempo del sábado
_____________
Um estudo sobre a contagem bíblica do tempo do sábado
_____________
מחקר על חישוב זמן השבת במקרא
_____________
ت في الكتاب المقدس — متى يبدأ السبت حقًا؟
_____________
* All Languages - Sabbath Time *
_____________
Excerpts of Theses from AJSL, HUCA, JQR, ZDMG and others
______________
Rabbi Samuel b. Meir (1100-1160)
______________
Sabbath in the New Testament
______________
All 72 possible Cases
______________
Why "The Lord's Day" Should Be the Sabbath Day (Saturday)
_____________
IESU is in My Heart - I es U - IesU
_____________
A Pure Speech
_____________
(Chinese Traditional Version)
_____________
(Chinese Simplified Version)
_____________
Contact Us
______________





























































































LORD-IESU.org
_____________
A Study of the Biblical Reckoning of Sabbath Time
_____________
Eine Studie über die biblische Berechnung der Sabbatzeit
_____________
Un estudio sobre el cómputo bíblico del tiempo del sábado
_____________
Um estudo sobre a contagem bíblica do tempo do sábado
_____________
מחקר על חישוב זמן השבת במקרא
_____________
ت في الكتاب المقدس — متى يبدأ السبت حقًا؟
_____________
* All Languages - Sabbath Time *
_____________
Excerpts of Theses from AJSL, HUCA, JQR, ZDMG and others
______________
Rabbi Samuel b. Meir (1100-1160)
______________
Sabbath in the New Testament
______________
All 72 possible Cases
______________
Why "The Lord's Day" Should Be the Sabbath Day (Saturday)
_____________
IESU is in My Heart - I es U - IesU
_____________
A Pure Speech
_____________
(Chinese Traditional Version)
_____________
(Chinese Simplified Version)
_____________
Contact Us
______________





























































































LORD-IESU.org
_____________
Home Page
______________
A Study of the Biblical Reckoning of Sabbath Time
_____________
Eine Studie über die biblische Berechnung der Sabbatzeit
_____________
Un estudio sobre el cómputo bíblico del tiempo del sábado
_____________
Um estudo sobre a contagem bíblica do tempo do sábado
_____________
מחקר על חישוב זמן השבת במקרא
_____________
ت في الكتاب المقدس — متى يبدأ السبت حقًا؟
_____________
* All Languages - Sabbath Time *
_____________
Excerpts of Theses from AJSL, HUCA, JQR, ZDMG and others
______________
Rabbi Samuel b. Meir (1100-1160)
______________
Sabbath in the New Testament
______________
All 72 possible Cases
______________
Why "The Lord's Day" Should Be the Sabbath Day (Saturday)
_____________
IESU is in My Heart - I es U - IesU
_____________
A Pure Speech
_____________
(Chinese Traditional Version)
_____________
(Chinese Simplified Version)
_____________
Contact Us
______________



Un Estudio di e Rekuentashon Bíbliko di Tempu di Sabat —

Ki Ora Sabat Ta Kuminsá Realmente?




E Sabat ta e di shete dia bendishoná i santifiká pa Dios. Kreyentenan no ta warda e Sabat pa por gana salbashon.

Mas bien, bou di grasia, nan ta kòrda Dios su gran obranan di kreashon i redenshon i ta spera e sosiegu eterno ku ta bini.

Awendia, vários punto di bista diferente ta eksistí tokante ki ora e Sabat ta kuminsá i kaba.

Algun ta sigui tradishon hudiu despues i ta opservá e Sabat for di bahada di solo djabièrnè te bahada di solo djasabra.

Algun ta kalkulá esaki segun e ora lokal di bahada di solo òf e aparensia di strea.

Algun ta sigui e kalènder sivil moderno i ta usa meianochi komo e frontera di dia, esta, e punto di divishon entre un dia i e siguiente.

Otronan, basá riba vários pasashi bíbliko, ta kere ku un dia kompleto ta kuminsá ku dia, ta sigui te anochi i anochi, i ta kaba ora e siguiente dia kuminsá.

Di akuerdo ku e komprondementu aki, e Sabat di shete dia lo a kuminsá riba djasabra den dia i lo a kaba na kuminsamentu di djadumingu den dia.

E estudio aki ta analisá si e último punto di bista aki tin sosten bíbliko i históriko.

1. Kon un “Dia” Ta Formá den Génesis?

Génesis 1:3–5 ta registrá:

Dios a bisa: “Laga tin lus,” i tabatin lus. Dios a mira ku e lus tabata bon, i Dios a separá e lus for di e skuridat. Dios a yama e lus Dia, i e skuridat El a yama Anochi. I tabatin anochi i tabatin mainta, e promé dia.

Ta komunmente asumí ku pasobra e teksto ta bisa, “tabatin anochi, i tabatin mainta,” un dia mester kuminsá den oranan di anochi.

Sin embargo, un lesamentu kuidadoso di e sekuensia di e promé dia den Génesis ta permití un otro posibilidat.

Na kuminsamentu di kreashon, tera tabata sin forma i bashí, i skuridat tabata riba e kara di e profundidat. Skuridat tabata eksistí kaba, pero e lus ku Dios a krea i distinguí no a aparesé ainda. Dios a bisa: “Laga tin lus,” i solamente e ora ei tabatin lus. Despues Dios a separá e lus for di e skuridat, yamando e lus “Dia” i e skuridat “Anochi.”

P’esei, e sekuensia real di e promé dia por wòrdu komprondé komo:

Skuridat inisial → Dios ta krea lus → Dia → Anochi → Anochi → Mainta → Promé dia kompletá

Esaki no ta eksaktamente meskos ku bisa ku e dia mes a kuminsá ku anochi.

“Anochi” ta e transishon dor di kua e lus di dia ta yega na su fin i anochi ta kuminsá, miéntras ku “mainta” ta e transishon dor di kua e anochi ta kaba i lus di dia ta kuminsá atrobe.

P’esei e deklarashon:

“Tabatin anochi, i tabatin mainta, e promé dia”

tambe por ser komprondé pa nifiká ku un dia kompleto di kreashon a pasa den lus di dia, anochi i anochi te ora ku mainta a yega. Na e momento ei e promé dia a keda kompletá i e siguiente dia a kuminsá.

For di e di dos dia padilanti, un dia por wòrdu representá pues komo:

Lus di dia → Anochi → Anochi → Mainta

Es desir, e dia ta kuminsá mainta rònt di lus di dia i ta kaba e siguiente mainta.

E interpretashon aki no ta djis un idea moderno. Algun erudito hudiu i bíbliko a argumentá ku Israel di antigwedat kisas originalmente a usa un método di mainta pa mainta pa kalkulá e dia.

2. E Dia di Ekspiashon: “Anochi pa Anochi” Ta e Konta General di un Dia, òf un Observashon Spesial?

Levítiko 23:27 ta bisa:

Riba e di dies dia di e di shete luna akí tin un Dia di Ekspiashon.

Tòg Levítiko 23:32 ta duna e òrdu spesial:

For di anochi di e di nuebe dia di e luna te e siguiente anochi, boso mester warda boso sabat.

Esaki ta un pasashi hopi signifikante.

Si “e anochi di e di nuebe” tabata e komienso di e di dies dia kaba, dikon e teksto ta yam’é ainda:

anochi di e di nuebe dia

en bes di “e anochi di e di dies dia”?

Un otro posibel komprondementu ta ku e frontera normal di fecha a keda den mainta, miéntras ku e ayuno spesial i humildat di un mes nesesario pa e Dia di Ekspiashon a kuminsá trempan, riba e anochi di e di nuebe, i a sigui te e anochi di e di dies.

Asina:

Dia di dia 9 → Anochi di dia 9 [yuno ta kuminsá] → Dia di dia 10 [Dia di Ekspiashon] → Anochi di dia 10 [yuno ta kaba].

Di akuerdo ku e komprondementu aki, “anochi pa anochi” ta definí:

e periodo spesial di opservashon pa e Dia di Ekspiashon

en bes di nesesariamente definí:

e frontera di dia pa tur dia

E distinshon aki ta importante.

Beibel no ta bisa:

“Tur sabat mester wòrdu opservá di anochi pa anochi.”

Levítiko 23:32 ta konserní spesífikamente e Dia di Ekspiashon, ku tambe ta karga e mandamentu úniko pa humiá bo mes.

P’esei, ekstendé e versíkulo aki den un regla universal pa e Sabat semanal ta rekerí sosten bíbliko adishonal.

3. E Relashon Entre “E Dia Ei” i “Mainta”

Vários pasashi den e Lei di Moises ta spesialmente notabel.

Levítiko 7:15 ta bisa ku e karni di e ofrenda di gradisimentu mester wòrdu kome riba e dia ku e wòrdu ofresé i no mester keda te mainta.

Levítiko 22:30 ta bolbe bisa:

E mester wòrdu komé riba e mesun dia; no laga nada di dje te mainta.

Deuteronomio 21:23 tambe ta manda:

Su kurpa no mag keda riba e palu henter anochi, ma der'é sigur e dia ei.

E pasashinan aki naturalmente ta presentá e sekuensia:

E dia ei → Anochi → Anochi → Mainta

Nan ta indiká ku anochi i anochi ainda ta pertenesé na “e dia ei,” miéntras ku binida di mainta ta marka e komienso di e siguiente dia.

P’esei, por a kome e sakrifisio durante anochi i anochi di e mesun dia ei, pero e no por a keda te mainta. E formulashon aki ta konsistente ku funshonamentu di mainta komo e frontera mas aya di kua e rekisito tokante “e dia ei” no tabata apliká mas.

E formulashon aki ta sostené mas direktamente e komprondementu ku un dia ta kuminsá mainta rònt di lus di dia, ta sigui te anochi, i anochi, i ta kaba mainta.

Por lo ménos, e pasashinan aki ta sugerí ku mainta por funshoná komo un frontera di dia, e punto di divishon entre un dia i e siguiente.

4. Eksodo 16, e Mana, i e Promé Observashon di Sabat Registrá

Eksodo 16 ta un di e pasashinan mas importante pa studia e tempu di e Sabat.

E hendenan tabata sali tur mainta pa piki mana. Riba e di seis dia, nan a rekohé dos biaha mas tantu.

Moises a bisa nan:

Mañan tin un sosiegu di sabat, un sabat santu na Señor.

E hendenan a warda e kuminda:

te den oranan di mainta.

Anto, mainta, Moisés a bisa:

Kome esei awe, pasobra awe ta un dia di sabat pa Señor.

E narativo ta presentá e siguiente sekuensia:

Di seis dia: rekohé un porshon dòbel → Anochi ta pasa → Mainta → “Awe” ta e Sabat

Esaki ta un di e pasashinan klave den kua Dios, pa medio di Moises, ta siña Israel formalmente kon pa opservá e Sabat.

Ta notabel ku e pasashi no ta registrá Moises anunsiando na bahada di solo riba e di seis dia:

“E Sabat a kuminsá awor.”

En bes di esei, riba e siguiente mainta, e di shete dia ta wòrdu deskribí komo:

“Awe ta sabat.”

Esaki ta konsistente ku, i por duna sosten na, un kuenta basá riba mainta, ounke e no ta determiná riba su mes e komienso presis di e Sabat.

5. Nehemias su Seramentu di e Portanan No Ta Prueba Riba Su Mes Ku e Sabat A Kuminsá na bahada di Solo

Nehemias 13:19 ta registrá:

Ora e portanan di Herusalèm a kuminsá bira skur promé ku sabat, mi a ordená pa sera e portanan i a ordená pa no habri nan te despues di sabat.

Hopi bia e pasashi aki ta wòrdu usá pa proba ku e Sabat a kuminsá na bahada di solo.

Sinembargo, e teksto mes ta bisa:

promé ku Sabat

Nehemias a sera e portanan di antemano, durante e periodo di skuridat promé ku Sabat. Esaki por wòrdu komprondé naturalmente komo un medida preventivo pa stòp komersiantenan di trese merkansia den e stat durante anochi pa nan por hasi komersio riba e siguiente dia di sabat.

P’esei:

Sera e portanan na anochi ≠ prueba ku anochi mes tabata e komienso di e Sabat

E pasashi ta kompatibel ku un interpretashon di kuminsamentu di bahada di solo, pero e no ta proba riba su mes ku bahada di solo tabata e frontera di dia.

6. E Tempu di Entiero di Señor Hesus Ta Lanta un Pregunta Importante

E Entiero di Señor Hesus: Anochi riba e Dia di Preparashon i e Aserkamentu di e Sabat

Marko 15:42 ta registrá:

“Ora anochi a yega, pasobra tabata e Dia di Preparashon, esta, e dia promé ku Sabat...”

E sekuensia di tempu den e versíkulo aki meresé atenshon kuidadoso.

E teksto ta bisa eksplísitamente ku:

anochi a yega kaba

tòg e mesun periodo ta wòrdu yamá ainda:

“e Dia di Preparashon, esta, e dia promé ku Sabat.”

Ku otro palabra, segun e lesamentu mas natural di e narashon, anochi a yega kaba, pero ainda tabata e Dia di Preparashon, i e Sabat no a kuminsá ainda.

E ora ei Hosé di Arimatea a bai serka Pilato i a pidi e kurpa di Señor Hesus. Pilato a keda sorprendí ku E tabata morto kaba, p’esei el a yama e senturion i a puntr’é si E tabata morto pa algun tempu kaba. Ta te despues ku Pilato a risibí konfirmashon, el a laga e kurpa bai Hosé.

Un seri di proseduranan di entiero mester a sigui ainda. Hosé mester a:

kumpra lino fini → baha e kurpa → prepará e kurpa → lor’é den lino → pon’é den un graf kòrtá den baranka → lora un piedra kontra e entrada

Huan 19:39–40 ta registrá mas aleu ku Nikodemo a bini ku un kantidat grandi di mirra i aloe, i huntu nan:

a prepará e kurpa di Hesus ku e speserei segun e kustumber hudiu di entiero.

P’esei, for di e tempu ku anochi a yega kaba i Hosé a bai serka Pilato pa promé biaha pa pidi e kurpa, pa medio di Pilato su pregunta na e senturion, e liberashon di e kurpa, i e preparashonnan kompleto di entiero realisá pa Hosé i Nikodemo, un kantidat signifikante di tempu mester a pasa.

Despues di deskribí e susesonan aki, Lukas 23:54 ta deklará:

“E dia ei tabata e dia di Preparashon, i e sabat tabata yegando serka.”

E versíkulo aki ta spesialmente notabel.

E verbo griego tradusí komo “tabata yegando serka” ta ἐπέφωσκεν (epéphōsken), for di ἐπιφώσκω (epiphōskō). E palabra ta asosiá ku lus ta aparesé, dia ta kuminsá bria, òf mainta ta aserkando.

P’esei, ora e sentido básiko di e palabra ta wòrdu konsiderá, e narativo di Lukas ta lanta un pregunta importante digno di investigashon:

E entiero di Señor Hesus a kuminsá durante e anochi di e Dia di Preparashon, a sigui pa algun tempu henter anochi, i a konkluí segun ku mainta tabata aserkando, ku e Sabat di e di shete dia serka di “mainita”?

Si ta asina, e sekuensia kronológiko lo ta koherente:

Dia di Preparashon den lus di dia: Señor ta wòrdu krusifiká → Anochi ta yega, tòg e ta wòrdu yamá e Dia di Preparashon → Hosé ta pidi e kurpa → Hosé i Nikodemo ta prepará i dera e kurpa di Señor → E sabat ta aserkando

E interpretashon aki meresé komparashon ku e punto di bista tradishonal ku e Sabat a kuminsá mesora na bahada di solo djabièrnè.

Marko ta bisa eksplísitamente ku anochi a yega kaba miéntras ku e periodo ainda tabata wòrdu yamá “e Dia di Preparashon, e dia promé ku Sabat.” Lukas, despues di deskribí e entiero, despues ta usa un verbo asosiá ku lus òf mainta pa deskribí e Sabat komo yegando.

Naturalmente, henter e pregunta di kuenta di Sabat no por wòrdu resolvé dor di e solo palabra griego ἐπέφωσκεν su so. E uso di e palabra den diferente konteksto i e métodonan di kalkulá dianan bou di hudiunan di promé siglo tambe mester wòrdu analisá.

Sinembargo, ora e dos pasashinan aki ta wòrdu lesá huntu, nan ta lanta un pregunta ku no mester wòrdu rechasá lihé:

Si e Sabat a kuminsá kaba mesora despues di bahada di solo di djabièrnè, dikon Marko, despues di a bisa ku anochi a yega, ainda ta yama e tempu “e Dia di Preparashon, e dia promé ku e Sabat”? I dikon Lukas, den direkshon di e finalisashon di e entiero, ta usa un verbo asosiá ku lus i mainta pa deskribí e aserkamentu di e Sabat?

P’esei, e relato di entiero di Señor Hesus meresé konsiderashon serio den e estudio di si e Sabat a kuminsá den oranan di anochi òf den lus di dia.

7. Mateo 28:1 : “Despues di Sabat, den direkshon di Amanesé di e Promé Dia”

Mateo 28:1 ta un otro pasashi hopi importante.

E palabrashon griego ta deskribí e tempu komo:

despues di Sabat, ora tabata habri pa e promé dia di siman.

Di akuerdo ku e sekuensia kronológiko mas natural:

Sabat kompletá → E anochi intermedio ta yega su frontera di mainta → E promé dia ta sali

Esaki ta kuadra naturalmente ku e komprondementu ku e promé dia ta kuminsá na mainta.

Tur kuater Evangelio ta registrá ku e muhénan a bai na e graf trempan riba e promé dia di siman.

Si e Sabat a terminá kompletamente na bahada di solo riba djasabra, dikon e muhénan no a bai mesora na e graf riba djasabra anochi en bes di warda te trempan riba e promé dia?

Un por kontestá rasonabelmente ku seguridat, skuridat, iluminashon òf otro konsiderashonnan práktiko por splika e retraso. P’esei e punto aki so no ta desisivo.

Sinembargo, ora lesa huntu ku e otro pasashinan, e ta keda signifikante.

8. Huan 20:19: “E Mesun Dia Ei, e Promé Dia di Siman, Anochi”

Huan 20:19 ta registrá:

“Despues, e mesun dia anochi, siendo e promé dia di siman...”

Di akuerdo ku e sistema hudiu despues di bahada di solo pa bahada di solo, djadumingu anochi despues di bahada di solo teorétikamente lo a pertenesé kaba na e di dos dia.

Tòg John ta bisa ainda:

“e mesun dia ei, e promé dia di siman, anochi.”

Esaki por lo ménos ta mustra ku un eskritor di Tèstamènt Nobo por deskribí un anochi despues di dia komo ku ainda ta pertenesé na e mesun “dia.”

Naturalmente, algun intérprete ta komprondé “e mesun dia ei” simplemente komo un referensia narativo na e dia di resurekshon en bes di komo un definishon tékniko di kalènder.

P’esei, e pasashi aki ta mihó usá huntu ku otro evidensia en bes di komo e úniko prueba.

9. Pasashinan di Tèstamènt Nobo den Kual “E Siguiente Dia” Ta Bin Despues di Anochi òf Anochi

E Tèstamènt Nobo ta kontené vários patronchi narativo similar.

Marko 11 ta registrá ku anochi a yega, i despues ta papia di “e siguiente dia.”

Huan 6 ta deklará promé ku anochi a yega i ku tabata skur kaba, i solamente despues ta papia di “e siguiente dia.”

Echonan 4 ta registrá ku dor ku tabata anochi kaba, e apòstelnan a keda te “e siguiente dia.”

Echonan 23 ta deskribí ku Pablo ta wòrdu eskoltá durante anochi, i despues ta referí na “e siguiente dia.”

E narativonan aki no mester wòrdu tratá tur komo fórmulanan di kalènder rígido.

No opstante, nan ta demostrá ku:

anochi i anochi no nesesariamente tabata wòrdu tratá outomatikamente dor di e eskritornan bíbliko komo e komienso di e siguiente dia.

10. E “Diesdos Ora” di Lus di Dia i Mantenshon di Ora Basá riba Mainta

Señor Hesus a bisa:

“No tin diesdos ora den dia?”
— Huan 11:9


E Tèstamènt Nobo frekuentemente ta referí na e di tres ora, di seis ora i di nuebe ora.

Bou di e sistema hudiu di dividí lus di dia den diesdos porshon:

e di tres ora tabata aproksimadamente 9:00 a.m.;
e di seis ora mas o ménos mèrdia;
e di nuebe ora mas o ménos 3:00 p.m.


Esaki ta mustra ku e kuenta di dia komun den e mundu antiguo tabata kuminsá rònt di mainta òf salida di solo.

Sinembargo, mester mantené un distinshon importante entre:

e punto di salida pa konta e diesdos oranan di dia

i

e frontera di dia di un dia di kalènder kompleto di binti-kuater ora

E dosnan no nesesariamente ta idéntiko.

P’esei, e evidensia aki por duna sosten di antecedente pa un komprondementu basá riba mainta, pero e no mester wòrdu usá riba su mes pa proba ku tur dia mester kuminsá eksaktamente 6:00 a.m.

Pa observashon práktiko awe, usando aproksimadamente 6:00–7:00 a.m. ora lokal komo un frontera operashonal por proveé un sistema konsistente, pero mester bisa bon kla ku esaki ta:

un método práktiko di implementashon, no un mandamentu bíbliko ku ta spesifiká eksaktamente 6:00 a.m.

11. Dia i Anochi Ta Regresá Kontinuamente na Nan Oranan Apuntá

Jeremias 33 ta kontené dos deklarashon importante tokante e òrdu di dia i anochi establesé divinamente.

Yeremías 33:20 ta bisa:

“Asina Señor ta bisa: Si boso por kibra Mi aliansa ku dia i Mi aliansa ku anochi, di manera ku dia i anochi lo no bini na nan tempu stipulá...”

Jeremias 33:25 ta referí atrobe na:

Dios su pakto ku dia i anochi i e òrdu fiho di shelu i tera.

E pasashinan aki ta deskribí dia i anochi komo dos periodo distinto pero ku ta ripití regularmente goberná pa e òrdu establesé di Dios:

Dia ta yega na su orario stipulá → Anochi ta jega na su orario stipulá → Dia ta regresá atrobe

E mesun pareha natural ta aparesé repetidamente den ekspreshonnan bíbliko ku ta deskribí periodonan di tempu kontinuo:

tres dia i tres anochi — 1 Samuel 30:12; Jonas 1:17; Mateo 12:40;

shete dia i shete anochi — Yòb 2:13;

kuarenta dia i kuarenta anochi — Génesis 7:4, 12; Eksodo 24:18; 34:28; Deuteronomio 9:9 i 18; 1 Reinan 19:8; Mateo 4:2.

Den e expresionnan aki, “dia” normalmente ta denotá e periodo di lus i “anochi” e periodo di scuridad. Huntu nan ta deskribí un suseshon ininterumpí di dia i anochi.

E patronchi bíbliko ripití di dia i anochi pues ta konsistente ku e sekuensia:

Lus di dia → Anochi → Anochi → E regreso di lus di dia

E evidensia aki no ta, riba su mes, establesé e frontera tékniko eksakto di kada fecha di kalènder. E ta mustra, sinembargo, ku Beibel ta trata lus di dia i e anochi ku ta siguié bes ​​tras bes komo periodonan korespondiente naturalmente ora e ta deskribí e pasamentu di dianan kompletu.

Ora konsiderá huntu ku Génesis 1, e leinan tokante kiko no mester keda te mainta, i e otro pasashinan analisá den e estudio aki, e patronchi di dia i anochi aki ku ta ripití ta duna sosten adishonal pa investigá si e sekuensia bíbliko por wòrdu komprondé komo dia sigui pa anochi, ku e siguiente siklo ta bira identifikabel ora lus di dia regresá.

12. Disputanan di Kalènder Ya Tabata Eksistí Durante e Segundo Periodo di Tèmpel

Den studia kalèndernan hudiu antiguo, mester kòrda un echo históriko importante:

Israel di antigwedat no nesesariamente a usa solamente un sistema di kalènder ku no tabata kambia durante henter su historia.

E Buki di Hubileonan i e tradishonnan astronómiko reflehá den 1 Enok ta pone hopi énfasis riba un kalènder solar di 364 dia.

Un aña di 364 dia ta konsistí di eksaktamente:

52 siman kompleto.

Hubileonan 6 ta asta atvertí ku si hende determiná fechanan segun opservashon lunar, fiestanan i sabatnan por kai den desòrdu.

Esaki ta demostrá ku disputanan signifikante di kalènder tabata eksistí denter di sosiedat hudiu durante e periodo di Segundo Tèmpel.

P’esei, asta si algun pasashi den Hubileonan ta reflehá un sistema den kua un fecha nobo a kuminsá despues di bahada di solo, esaki no por wòrdu usá na reverso pa proba ku:

“Esaki tabata nesesariamente e sistema original di Moises.”

Hubileonan mes ta un obra di e periodo di Segundo Tèmpel i ta reflehá un tradishon partikular denter di e periodo ei.

13. Algun Erudito Hudiu Moderno Tambe A Argumentá pa un Frontera di Dia di Mainta Tempran Israelita

Un kantidat di eruditonan hudiu importante di siglo binti a analisá e pregunta aki.

Julian Morgenstern a argumentá ku Israel di promé un tempu tabata kalkulá e dia for di salida di solo òf mainta te na e siguiente salida di solo òf mainta, i ku e sistema di bahada di solo pa bahada di solo a desaroyá despues.

Jacob Z. Lauterbach a proponé un punto di bista similar, argumentando ku e kalkulashon di dia den Israel pre-eksilio no tabata nesesariamente idéntiko ku e sistema rabiniko despues, i ku algun práktika di Tèmpel a konserbá un prinsipio mas bieu den kua anochi tabata sigui e dia anterior.

P. J. Heawood tambe a papia tokante e posibilidat di un frontera di dia di mainta pa medio di leinan di sakrifisio, Génesis, i pasashinan di Tèstamènt Nobo.

E estudionan aki no ta proba ku erudishon moderno a yega na un konklushon unánime.

Nan ta demostrá, sinembargo, ku:

e punto di bista ku Israel di ántes por a usa un frontera di dia di mainta originalmente no ta djis un invenshon moderno sin presedente akadémiko.

E ta un posishon ku a wòrdu proponé i diskutí formalmente den estudio akadémiko.

14. E Pashon di Señor i “E Di Tres Dia”

Tur kuater Evangelio ta identifiká e dia di krusifikashon di Señor Hesus komo:

e Dia di Preparashon.

Señor tambe a profetisá repetidamente ku E lo lanta:

riba e di tres dia.

Den Lukas 24:21, riba e atardi di e promé dia di siman, e dos disipelnan riba kaminda pa Emaus a bisa:

“Awe ta di tres dia ku e kosnan akí a sosodé.”

Si e krusifikashon a tuma lugá riba djabièrnè:

Djabièrnè = promé dia
Djasabra = di dos dia
Djadumingu = di tres dia


Esaki ta kuadra naturalmente ku e ekspreshon “lantá riba e di tres dia.”

P’esei, no tin nodi di move e krusifikashon pa djaweps djis pa duna kuenta di e ekspreshon “tres dia i tres anochi.”

15. “Tres Dia i Tres Anochi den Kurason di Tera” No Nesesariamente Ta Nifiká “Dera pa Tres Dia i Tres Anochi Kompletu”

Mateo 12:40 ta bisa:

“Asina e Yu di Hende lo keda tres dia i tres anochi den kurason di tera.”

E ekspreshon ta:

“den kurason di tera”

en bes di e palabrashon komun pa “den un graf bou di tera.”

Ora Señor a wòrdu arestá den Getsemani, El a bisa:

“Esaki ta boso ora, i e poder di skuridat.”
— Lukas 22:53


P’esei, un posibel interpretashon spiritual ta ku for di e tempu di Su aresto riba djaweps anochi, Señor a drenta kaba den e periodo den kua E tabata sometí na e podernan di e mundu aki i na e “poder di skuridat.”

Asina:

Djaweps anochi
Djabièrnè den dia
Djabièrnè anochi
Djasabra den dia
Djasabra anochi
Djadumingu mainta trempan alrededor di lus di dia


por wòrdu kontá komo:

tres anochi i tres periodo di dia

miéntras ku Señor tabata ainda:

krusifiká riba djabièrnè i lantá riba e di tres dia, djadumingu.

E interpretashon aki ta permití tantu “tres dia i tres anochi” komo “lantá riba e di tres dia” pa keda bèrdat sin kambia e designashon di Evangelio di e dia di krusifikashon komo e Dia di Preparashon.

16. Un Kuadro Komparativo di Setenta i Dos Kombinashon Posibel

Si e siguiente variabelnan ta areglá den diferente kombinashon:

si un dia ta sigui un anochi–dia òf dia–anochi sekuensia;

si Señor a sufri riba e di kuater, di sinku òf di seis dia di siman;

sea ku El a lanta durante e anochi di e di shete dia, e dia di e di shete dia, e anochi di e promé dia, òf e dia di e promé dia;

i si e “tres dia i tres anochi” ta wòrdu kontá for di entiero, morto òf aresto;

anto e kantidat total di kombinashonnan teóriko ta:

2 × 3 × 4 × 3 = 72 posibilidat.

E posibilidatnan aki por wòrdu tèst despues kontra di kuater kondishon bíbliko:

Señor a lanta riba e di tres dia;
E tabata tres dia i tres anochi den kurason di tera;
e atardi di e promé dia ainda tabata wòrdu yamá e di tres dia;
e anochi di e dia di krusifikashon ainda tabata wòrdu yamá e Dia di Preparashon.


E kuadro aki ta un herment komparativo en bes di un prueba matemátiko, pasobra e variabelnan ta interpretativo i no nesesariamente ta independiente. Dentro di e suposishonnan analisá aki, e kombinashon ku ta parse di akomodá tur kuater kondishon mas koherentemente ta:

Un dia ta kuminsá ku e dia; e Señor a wòrdu arestá djaweps anochi; El a sufri riba djabièrnè; El a lanta djadumingu mainta trempan; i e “tres dia i tres anochi” ta wòrdu kontá for di e tempu ku El a drenta e poder di skuridat riba djaweps anochi.

E resultado aki ta korespondé estrechamente ku e konklushonnan saká for di e pasashinan anterior.

17. Konklushon

Ora ku Génesis, e Lei di Moises, e bukinan históriko, e Evangelionan, otro narativonan di Tèstamènt Nobo, literatura di Segundo Tèmpel, i estudionan di kalkulashon di kalender hudiu antiguo ta wòrdu konsiderá huntu, un konklushon digno di konsiderashon serio ta surgi:

No tin niun versíkulo den Beibel ku ta bisa eksplísitamente, “E Sabat semanal semper mester wòrdu opservá for di bahada di solo djabièrnè te bahada di solo djasabra.”

Al kontrario, numeroso pasashi ta presentá patronchinan den kua:

mainta ta karga e nifikashon di e komienso di un dia nobo; lus di dia ta sigui pa anochi i anochi, i despues pa e siguiente mainta; despues ku e di seis dia pasa dor di anochi, e siguiente mainta ta wòrdu yamá “awe, e Sabat”; i den sierto narativonan di Tèstamènt Nobo, un anochi ta asosiá ainda ku e mesun dia anterior.

Levítiko 23 su mandamentu pa opservá e Dia di Ekspiashon “di anochi pa anochi” ta un regulashon spesial pa e dia santu partikular ei i no mester, sin mas evidensia, wòrdu tratá outomatikamente komo esun universal fórmula di frontera di dia pa tur sabat semanal.

P’esei, por proponé rasonablemente ku:

e Sabat di shete dia por wòrdu komprondé rasonablemente komo inkluyendo henter e di shete dia—for di kuminsamentu di dia di djasabra, te ku djasabra anochi i anochi, te ora ku e dia di djadumingu kuminsá.

Den observashon práktiko awendia, pasobra e oranan di salida di solo ta varia segun temporada i latitut, i pasobra algun region ta eksperensiá periodonan sin salida òf bahada di solo normal, e uso di aproksimadamente 6:00–7:00 a.m. ora standart lokal komo un frontera práktiko por duna konsistensia.

Sinembargo, e asuntu mas importante no ta pa pleita riba algun minüt òf sekònde, pero pa rekonosé ku:

e sabat ta e di shete dia bendishoná pa Dios.

Djabièrnè ta e Dia di Preparashon, ora ku kreyentenan ta prepará nan mes físikamente i spiritualmente pa yama e Sabat bon biní. For di kuminsamentu di e lus di dia di e di shete dia te na kuminsamentu di lus di dia di e siguiente dia, nan ta kòrda e kreashon i redenshon di Dios, disfrutá di e sosiegu ku El a duna bou di grasia, i ta ansioso pa e sosiegu eterno ku ta bini.

“Si bo desviá bo pia for di sabat, for di hasi bo plaser riba Mi dia santu, i yama e sabat un delisia, e dia santu di Dios onorabel, i bo ta onr’É, sin hasi bo mes kamindanan, ni hañando bo mes plaser, ni papiando bo mes palabranan, e ora ei lo bo deleitá bo mes den Dios i E lo kousa riba bo riba e lugánan haltu i riba tera; alimentá boso ku e herensia di boso tata Jakòb, pasobra e boka di Dios a papia esei.”

— Isaías 58:13–14